Les Torretes de Calella

que fer

Les Torretes de Calella

Les Torretes de telegrafia òptica

L’any 1857 es va aixecar una torre de telegrafia òptica d’ús civil, tot just al costat de la torre militar. Portava el número 214 de la línia que anava de Montjuïc a La Jonquera i s’anomenava “Estació de la Patona”, en prendre el nom de l’indret damunt del qual s’edificà la torre. Les torres constaven de dues plantes comunicades per una escala de cargol. L’accés a l’observatori de la planta superior estava prohibit a totes les persones alienes a la guarnició, incloent-hi les famílies dels torrers. L’interior era auster i el mobiliari escàs.

La desaparició. L’arribada del ferrocarril i el telègraf elèctric.

El període operatiu de la telegrafia òptica va ser breu a causa de dos factors: d’una banda, l’arribada del ferrocarril; de l’altra, l’ús del telegraf elèctric, que en un període de certa estabilitat política, i amb motiu de la inauguració de la primera línea entre Madrid i Irún l’any 1854, garantitzava el funcionament sense haver de tèmer accions de sabotatge. És per això que, a causa dels avantatges del ferrocarril i el telègraf pel que fa a la seguretat i velocitat de les comunicacions, lestorres de telegrafia òptica van deixar d’operar l’any 1862.
 
Les Torres de telegrafia òptica a Calella 
 
La xarxa catalana de telegrafia òptica militar situava els telègrafs al terrat de les torres i al damunt de campanars o d’altres construccions elevades. En alguns casos, com ara el de Calella, el telègraf civil i el militar coincidien en el mateix emplaçament, molt propers un de l’altre.

La torre militar es va aixecar al turó de la Patona el 1848. Es trobava a 83 metres d’altura i estava molt a prop del mar. Disposava d’espitlleres, d’una dotació de personal militar, i tenia el número 53 de la línia entre Girona i Barcelona per l’interior. Les seves referències més properes eren les torres del castell de Sant Joan de Blanes, pel nord, i de Caldetes, cap al sud.

Les Torretes de telegrafia òptica a Catalunya 
 
A Catalunya, la Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina (1847- 1849) accelera el procés d’instal·lació de la xarxa de telegrafia òptica que tenia com a objectiu garantir unes comunicacions ràpides per tal de consolidar el nou Estat liberal en el territori català i mantenir l’ordre públic. La xarxa de telegrafia òptica va tenir un ús restringit a les autoritats civils i militars. La xarxa de telegrafia òptica de Catalunya -amb una gran extensió sobre el territori, fins a la frontera francesa- estava formada per una xarxa civil i una de militar, i totes dues comptaven amb diverses estacions d’un gran valor estratègic.

  • Consulteu aquí com arribar

 

Altres activitats

també et poden interessar

Utilitzem galetes pròpies per millorar els nostres serveis.
Tancar Galetes